7100-15
Czmeditech
Disponibilitat: | |
---|---|
Quantitat: | |
Descripció del producte
Els fixadors externs poden aconseguir 'control de danys ' en fractures amb lesions greus de teixits tous i també serveixen com a tractament definitiu per a moltes fractures. La infecció òssia és una indicació principal per a l’ús de fixadors externs. A més, es poden utilitzar per a la correcció de deformitat i el transport òssia.
Aquesta sèrie inclou 3,5 mm/4,5 mm de vuit plaques, plaques de bloqueig lliscant i plaques de maluc, dissenyades per al creixement dels ossos pediàtrics. Proporcionen orientació epifisal estable i fixació de fractures, acollint nens de diferents edats.
La sèrie 1.5S/2.0S/2.4S/2.7S inclou plaques en forma de T, en forma de Y, en forma de L, condil·lar i de reconstrucció, ideals per a petites fractures òssies a les mans i els peus, oferint un bloqueig precís i dissenys de baix perfil.
Aquesta categoria inclou clavícula, escàpula i plaques de radi distal/ulnar amb formes anatòmiques, permetent fixació de cargol multi-angle per a una estabilitat òptima de les articulacions.
Dissenyat per a fractures complexes de les extremitats inferiors, aquest sistema inclou plaques tibials proximals/distals, plaques femorals i plaques calcaneals, garantint una fixació forta i una compatibilitat biomecànica.
Aquesta sèrie presenta plaques pèlviques, plaques de reconstrucció de costelles i plaques estèrnum per a un traumatisme greu i estabilització del tòrax.
La fixació externa normalment implica només incisions petites o inserció percutània de pins, provocant danys mínims als teixits tous, perioste i subministrament de sang al voltant del lloc de la fractura, que afavoreix la curació òssia.
És particularment adequat per a fractures obertes greus, fractures infectades o fractures amb danys importants en els teixits tous, ja que aquestes condicions no són ideals per situar grans implants interns dins de la ferida.
Com que el marc és extern, proporciona un excel·lent accés per a la cura de les ferides posteriors, el desbridament, l’empelt de la pell o la cirurgia de la solapa sense comprometre l’estabilitat de la fractura.
Després de la cirurgia, el metge pot fer ajustaments fins a la posició, l’alineació i la longitud dels fragments de fractura manipulant les barres de connexió i les articulacions del marc extern per aconseguir una reducció més ideal.
Caixa1